Farida El-Nakash: "La Revolució egípcia. La posició de la dona en relació amb el laïcisme i el paper dels sindicats".

Tancant el cicle de xerrades realitzades en el marc de les XV Jornades Àrabs, la periodista, feminista i activista pel drets humans, Farida El-Nakash, va tractar el tema de la Revolució del 25 de gener a Egipte, del nou període que s'ha obert amb la caiguda de Mubarak i les perspectives de canvi polític, social i econòmic que comporta, especialment pel que fa a la situació de la dona egípcia.

Sota el títol "La Revolució egípcia. La posició de la dona en relació amb el laïcisme i el paper dels sindicats", la xerrada de Farida El Nakash va començar recordant la naturalesa dictatorial, repressiva, corrupta i sotmesa als interessos occidentals (sobretot dels EUA) dels gairebé 30 anys de govern de Hosni Mubarak, i com aquest va mantenir una certa ambigüitat entre un modernisme secularitzant i els gestos vers els sectors més reaccionaris i fonamentalistes per tal de contrarestar la influència dels moviments islamistes opositors, especialment els Germans Musulmans, i consolidar la legitimitat del règim i de les seves actuacions davant el poble. Aquesta política ha afectat a les dones egípcies, malgrat que els seus drets polítics estan reconeguts constitucionalment, pel que fa a l'ordenament jurídic que, mitjançant un dret de família el fonament legal del qual es troba en una interpretació restrictiva i conservadora de la Xaria (llei islàmica), posa a la dona sota la tutela de l'home (el pare, el germà, el marit...) i la discrimina en diferents aspectes com són el divorci, la custòdia dels fills, la propietat dels bens, etc.

Aquesta discriminació no fa res més que empitjorar la situació social de la dona egípcia: tres de cada quatre persones aturades són dones; més del 40% de les famílies egípcies estan encapçalades per dones, que es troben sobretot entre els estrats més pobres de les persones amb ingressos de menys de dos dòlars al dia.

En aquest context, la Revolució del 25 de gener i la caiguda de Mubarak poden suposar uns resultats desiguals pel que fa als drets de les dones: d'una banda, poden ser una gran oportunitat perquè les reivindicacions dels moviments feministes i democràtics comportin un avanç en el reconeixement d'aquests drets; però, d'altra banda, els Germans Musulmans i altres organitzacions fonamentalistes, tot i que van participar molt tardanament en el moviment del 25 de gener, compten amb el suport de les monarquies conservadores del Golf (sobretot de l'Aràbia saudita) per exercir la seva influència i fer que el consell militar, que controla actualment Egipte, retalli drets i disminueixi la participació de la dona en les instàncies de decisió política.

Kamal Hamdan: "Els reptes polítics i econòmics de la 'Primavera Àrab': una primera lectura".

La segona xerrada de les XV Jornades Àrabs de Barcelona va anar a càrrec de Kamal Hamdan, economista i director executiu del «Consultation and Research Institute» de Beirut (Líban), que sota el títol «Els reptes polítics i econòmics de la "Primavera Àrab": una primera lectura», va fer una aproximació al context polític i econòmic que ha marcat la història del món àrab durant els darrers decennis i que ha conclòs amb l'inici d'una nova etapa oberta per les revolucions als països àrabs. A partir de finals de la dècada dels anys seixanta del segle passat, el nacionalisme àrab de tendència progressista i laic entra en crisi amb la desfeta de l'Egipte de Nasser a la Guerra dels Sis Dies de 1967. Llavors, amb el suport dels EUA, comença un període d'hegemonia dels països àrabs "moderats", conservadors i fonamentalistes (encapçalats per l'Aràbia saudita) que, a més, imposen un model econòmic de tipus rendista basat en l'exportació dels hidrocarburs que ha generat una acumulació de capital que, enlloc d'invertir-se en millorar l'economia productiva i els serveis socials (sanitaris, educatius, etc.), s'ha utilitzat per treure-li rendibilitat a través dels mercats financers i les inversions de caràcter especulatiu, per finançar un consum ostentós i promoure la corrupció i el clientelisme entre les elits polítiques i socials.

Aquest model econòmic mostrarà la seva feblesa amb el triomf de les polítiques neoliberals impulsades pels governs occidentals i les institucions internacionals com el FMI, el Banc Mundial i l'OMC durant els anys 80 i 90 del segle passat, que imposaran als països àrabs polítiques d'ajust, desregularització i obertura dels mercats al capital estranger i desmantellament dels escassos serveis públics que es proporcionaven a la població. En resum, segons Kamal Hamdan, la confluència d'un model de desenvolupament econòmic rendista i de la imposició de les polítiques neoliberals crearan un còctel explosiu que esclatarà amb la crisi econòmica mundial del 2008 i alimentaran un descontentament entre amplis sectors socials que donarà lloc a les revolucions i revoltes dels països àrabs de finals de l'any 2010 i començaments del 2011.

Finalment, Kamal Hamdan destaca la importància que el nou període iniciat amb la "Primavera Àrab" suposa per a Europa i per a les seves relacions amb els seus veïns àrabs. El potencial d'una possible integració política i social de les dues ribes del Mediterrani seria, sens dubte, beneficiosa per les dues parts. Però cal, entre altres factors, que Europa canviï el seu rol respecte a una política exterior sovint massa subordinada als interessos dels EUA, com ha quedat ben palès en el seu paper davant el major conflicte actualment existent en el Pròxim Orient, el conflicte entre els israelians i els palestins.

Marie Nassif-Debs: "Les dones libaneses en el moviment popular. Pel secularisme. Per l'estatut personal civil".

Els passats dies 9, 10, 11 i 14 de maig es van celebrar les XV Jornades Àrabs de -Barcelona que organitza l’Associació Catalunya-Líban. Aquest any, sota el títol "Les revolucions àrabs: democràcia, drets soci als, laïcisme i el paper de la dona", van participar com a ponents Marie Nassif-Debs, escriptora, periodista y membre de la League for Lebanese Women's Rights (LLWR), Kamal Hamdan, economista i director executiu del «Consultation and Research Institute» de Beirut (Líban), i Farida El-Nakash, redactora en cap del periòdic Al-Ahaly i activista delmoviment feminista i dels drets humans a Egipte.

Les jornades van ser obertes amb la xerrada a càrrec de Marie Nassif-Debs titulada "Les dones libaneses en el moviment popular. Pel secularisme. Per l'estatut personal civil" on, després d’una breu reflexió sobre el context actual del món àrab, marcat per les revoltes en diferents països de la regió, va fer una aproximació a la situació de la dona libanesa i a les seves mobilitzacions per acabar amb un sistema polític libanès dominat pel comunitarisme d’arrel confessional que discrimina a les dones i les sotmet a diferents ordenaments jurídics de penent del seu origen. En aquest, sentit, Marie Nassif-Debs esbossa les línies bàsiques del programa de reivindicacions que el moviment pels drets de les dones està portant a terme al Líban i que passen per una laïcització del sistema polític, jurídic i institucional, la unificació dels diferents estatuts personals en un sol codi civil i una major participació de les dones en els òrgans de decisió política del país.